Sánchez ha apujat els impostos fins a 69 vegades des que governa: 3.800 euros més per família

Des del 1995 la pressió fiscal no ha parat d'incrementar-se a Espanya. El pes dels impostos sobre el PIB nacional s'ha disparat i l'augment més accentuat s'ha produït en els darrers cinc anys, des de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa.

En dades: El president espanyol, Pedro Sánchez, ja ha aconseguit el rècord de recaptació més gran de la història tributària i els ciutadans paguen 3.890 euros més per llar que durant el govern de Mariano Rajoy. Així ho revela l'Anàlisi de càrrega fiscal que elabora l'Institut Juan de Mariana, publicat aquest dimecres.

• Les famílies també afrontaran un increment addicional de 2.082 euros més si, com van acordar PSOE i Sumar, la bretxa fiscal amb la resta d'Europa arribés a tancar-se. És a dir, la pretensió d'harmonitzar la fiscalitat espanyola amb l'europea, donaria com a resultat una pujada d'impostos de 39.000 milions d'euros.
• Durant els anys de govern de Sánchez, els ingressos fiscals s'han disparat en 72.962 milions d'euros, un increment del 2,8%, uns 3.890 euros per llar i 1.527 euros per persona, sobretot per IRPF.
• Segons l'anàlisi, l'Executiu ha aplicat 69 increments tributaris, i ha creat o modificat algun impost a un ritme al mes.
• A més, durant l'exercici 2025 els increments impositius promesos elevaran la recaptació en 7.000 milions addicionals, 371 euros més per llar.

Més xifres: Les famílies són les més afectades, ja que dos de cada tres euros de l'increment de la recaptació tributària  han recaigut sobre elles. 

• Fruit d'aquests increments, un treballador amb una renda mitjana de 34.989 euros ja paga el 43,34% del salari complet en concepte de cotitzacions (8.157 euros), contribucions a nom del treballador (1.731 euros), IRPF (3.860 euros) i IVA (1.450 euros).
• Però si a les cotitzacions socials, l'IRPF i l'IVA li sumem l'IBI, un treballador mitjà pagaria 15.480 euros cada any en impostos, el que significa un 44,24% del salari complet.
• I encara n'hi ha més, ja que a aquestes xifres cal afegir-hi l'impacte de les rendes de l'estalvi, els impostos sobre les herències i el patrimoni, la tributació de les primes d'assegurança, la imposició aplicada a la compra d'habitatge, els gravàmens que afecten la compra i l'ús de l'automòbil i les exaccions sobre el consum d'alcohol.
• Finalment, "després de considerar totes aquestes figures tributàries, el contribuent espanyol mitjà paga més del 50% del que guanya Hisenda", declara l'estudi de Juan de Mariana. 

Per acabar: L'any 2018, quan Pedro Sánchez va arribar al poder, la pressió fiscal espanyola era 5,7 punts inferior a la mitjana comunitària; el 2022, darrer any amb dades finals, aquest diferencial es va reduir a 2,9 punts percentuals de PIB, per la qual cosa ja ha aconseguit la meitat de l'objectiu d'igualar-los amb Europa en pressió fiscal, però amb un sou molt inferior.

• L'estudi conclou que si s'equilibrés el pes dels impostos sobre el PIB amb els nivells de renda observats a Espanya, "la fiscalitat es reduiria en 15.000 milions i les famílies pagarien 815 euros menys cada any".